Estavem buscant una cadira per l'entrada de casa. Després de voltar molt no trobàvem res que ens encaixes. Però un dia vam pensar en una cadira dels anys 60, de color mostassa, que seguia estant a l'habitació de la infància de la meva mare.
Eus aquí la nostra víctima!
En agradava la forma, però aquest color!
A més a més, la tira negre de vinil de l'entapissat contraposada amb les potes pintades de marró xocolata, creaven una combinació força estranya.
Un cop decapades les potes, vaig veure que eren de faig. Qui voldria cobrir amb pintura una fusta tan bonica???
Després de decapar les potes, triar una roba que ens agradava i dur-la a un tapisser (li tenim massa estimació com per fer-hi pràctiques de tapisseria casolana), aquí teniu el resultat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada